HISTÒRIA I FOTOS DEL CASTELL D´ALFÀNDECH (de la Reina Mora)

 

CARTELL DE LA RUTA DEL CASTELL D´ALFÀNDECH

VIDEO DEL CASTELL D´ALFÀNDECH

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CASTELL

 

     Dins del terme municipal es troben les ruïnes del llegendari Castell de Marinyén que, sota les construccions medievals, conserva restes d'un poblat de l'Edat del Bronze. Els vestigis principals d'aquest castell són la Porta del Albacar, la Torre de l'Homenatge i la finestra per on diu la llegenda es va tirar al precipici la reina mora; també en aquestes ruïnes s'han trobat monedes romanes i un xicotet tresor de monedes de Jaume I. En aquestes restes predomina l'arquitectura dels segles XIII i XIV.

 PORTA D´ENTRADA AL CASTELL     

 

 

 

PANELLS D´EXPLICACIÓ DE LA RUTA DEL CASTELL

 

     Ruta dels Monestir de València. Benifairó de la Valldigna es troba enclavat dins de l´itnerari d´aquesta ruta monumental i cultural, inaugurada en 2008, que discorre per la localitat, i es visita ineludible de la qual, està molt prop el Reial monestrir de Santa María de la Valldigna.

PANELL EXPLICATIU DE LA RUTA DEL CASTELL

 

 

 

 

RESTES DEL CASTELL D´ALFÀNDECH

 

LA FINESTRA ON SUPOSADAMENT ES VA TIRAR LA REINA MORA

     El topònim Reina Mora deriva d’una llegenda generada en temps del mudèjars que relata l’assalt dels cristians al castell. A punt de retre la fortalesa a mans dels cristians, la reina mora que hi vivia, per orgull, no volgué morir a mans de l’enemic i es tirà per la finestra amb el seu fill menut. La reina morí en l’acte, encara que el xiquet hi sobrevisqué.  

PORTA D´ENTRADA AL CASTELL

 

 

 

 

VIDEO DEL CASTELL D´ALFÀNDECH

 

 

PART MÉS ALTA DEL CASTELL D´ALFÀNDECH

 

 

 

 

        

 

 

 

     L’ antic castell de la Reina Mora tingué funcions defensives durant l’edat mitjana fins que fou abandonat a causa de l’expulsió dels moriscs. Es troba al terme municipal de Benifairó de la Valldigna, a uns 2,5 quilòmetres al sud-est, sobre un cim de 237 metres d’altitud, entre el barranc de la Caixa al nord-est i el barranc del Castell al sud-oest. Compta amb dues estructures, la primera realitzada durant la dominació musulmana (segles XII-XIII) i la segona realitzada en època cristiana, per la qual cosa hi existeixen dos recintes murallats. El primer se situa a la part baixa, on habitaven els primers pobladors del castell. La part més alta fou la utilitzada pels cristians. Per a accedir al primer recinte, protegit per un mur d’un metre de gruixa, hi ha un porta d’arc rebaixat. Les estances s’organitzaven segons la inclinació de la superfície, entre les quals es troba un espai de mig metre, possiblement per a desaiguar les pluges torrencials.

 

 

 

PART INTERIOR DEL CASTELL

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

 

 

 

 

 

 

     Al segon recinte, més elevat que l’anterior, s’observen algunes dependències que semblen ser d’època cristiana. Al centre es distingeixen dues cisternes o aljubs, una de forma rectangular i una altra de quadrangular, de menor dimensió. Al sud hi ha una petita capella d’arcs gòtics. Se situa sobre una altra estança amb una volta d’arc rebaixat construït amb rajola. Fora de la capella s’obri un corredor que devia estar cobert per una volta de canó. Davant s’observen pintades que podien pertànyer a l’època medieval. Adossat al mur, fora del corredor, hi ha un altre aljub descobert. Més al nord apareixen les restes d’una escala mig enrunada que condueix a la part més elevada del castell, amb un arc de mig punt a l’extrem.

          

 

 

 

     El topònim Reina Mora deriva d’una llegenda generada en temps del mudèjars que relata l’assalt dels cristians al castell. A punt de retre la fortalesa a mans dels cristians, la reina mora que hi vivia, per orgull, no volgué morir a mans de l’enemic i es tirà per la finestra amb el seu fill menut. La reina morí en l’acte, encara que el xiquet hi sobrevisqué. La llegenda diu que de vegades se sent la veu de la criatura pels voltants.

VISTA DE LA VALLDIGNA DES DE EL CASTELL

 

 

 

VISTA INTERIOR

VEGETACIÓ AL VOLTANT DEL CASTELL

VEGETACIÓ AL VOLTANT DEL CASTELL

 

 

            

VIDEO DEL CASTELL D´ALFÀNDECH

 

          

VISTA INTERIOR

 

 

 

VISTA INTERIOR DEL CASTELL

 

 

 

VISTA DE LA VALLDIGNA

VIDEO DE LA VALLDIGNA

VISTA DE LA VALLDIGNA

VISTA DE LA VALLDIGNA

 

 

HISTÒRIA DEL CASTELL D´ALFÀNDECH (de la Reina Mora)

     L’ antic castell de la Reina Mora tingué funcions defensives durant l’edat mitjana fins que fou abandonat a causa de l’expulsió dels moriscs. Es troba al terme municipal de Benifairó de la Valldigna, a uns 2,5 quilòmetres al sud-est, sobre un cim de 237 metres d’altitud, entre el barranc de la Caixa al nord-est i el barranc del Castell al sud-oest. Compta amb dues estructures, la primera realitzada durant la dominació musulmana (segles XII-XIII) i la segona realitzada en època cristiana, per la qual cosa hi existeixen dos recintes murallats. El primer se situa a la part baixa, on habitaven els primers pobladors del castell. La part més alta fou la utilitzada pels cristians. Per a accedir al primer recinte, protegit per un mur d’un metre de gruixa, hi ha un porta d’arc rebaixat. Les estances s’organitzaven segons la inclinació de la superfície, entre les quals es troba un espai de mig metre, possiblement per a desaiguar les pluges torrencials.

     Al segon recinte, més elevat que l’anterior, s’observen algunes dependències que semblen ser d’època cristiana. Al centre es distingeixen dues cisternes o aljubs, una de forma rectangular i una altra de quadrangular, de menor dimensió. Al sud hi ha una petita capella d’arcs gòtics. Se situa sobre una altra estança amb una volta d’arc rebaixat construït amb rajola. Fora de la capella s’obri un corredor que devia estar cobert per una volta de canó. Davant s’observen pintades que podien pertànyer a l’època medieval. Adossat al mur, fora del corredor, hi ha un altre aljub descobert. Més al nord apareixen les restes d’una escala mig enrunada que condueix a la part més elevada del castell, amb un arc de mig punt a l’extrem.

    El topònim Reina Mora deriva d’una llegenda generada en temps del mudèjars que relata l’assalt dels cristians al castell. A punt de retre la fortalesa a mans dels cristians, la reina mora que hi vivia, per orgull, no volgué morir a mans de l’enemic i es tirà per la finestra amb el seu fill menut. La reina morí en l’acte, encara que el xiquet hi sobrevisqué. La llegenda diu que de vegades se sent la veu de la criatura pels voltants.